L'atemptat de Navarra

He estat a la Universitat de Navarra més d'una vegada i de dues i sempre he trobat que allà hi havia un ambient una mica diferent del que et trobes en els àmbits propers a l'Opus Dei de la resta d'Espanya. Potser és per la proximitat amb Euskadi, o pel fet mateix que hi ha navarresos que pensen que haurien de partir peres amb Espanya i apuntar-se a Euskalherria, i això es deu notar.

El que volia dir és que a la Universitat de Navarra, obra corporativa de l'Opus, com diuen ells, hi ha, tant en el claustre com entre els alumnes, abertzales i fins i tot gudaris, tan abertzales i tan gudaris com ho van ser un dia els que hi van posant bombes de tant en tant (sis en encara no trenta anys). I em sembla impossible que els exgudaris que posen bombes no sàpiguen que allà dins hi ha aquesta mena de gent, dels "seus", com si diguéssim.

Dic "com ho van ser un dia" perquè els que posen bombes per matar o fer mal a gent innocent no es poden considerar ni abertzales ni gudaris, ni tan sols bascos. Són traïdors, ataquen els seus compatriotes, fereixen el poble indiscriminadament.

Jo crec que hi ha motius per voler-se separar d'Espanya i per lluitar per aconseguir-ho, però no hi ha cap motiu que justifiqui matar gent o posar bombes. Això són coses de mentalitat franquista, medieval, d'altres èpoques, no tenen cap sentit a dia d'avui. Els etarres són com el Bush entrant a sac a l'Iraq, que ja és dir.

No hi ha justificació, a la Universitat de Navarra tampoc no hi ha armes de destrucció massiva.

Gent molt diversa

A l'Opus hi ha gent molt diversa, de moltes menes. Avui parlarem de dues d'aquestes menes. N'hi ha que es dediquen gairebé full time a coses de l'Opus: locals propis, escoles, activitats diverses. No ho critico -en tota organització hi ha d'haver gent dedicada a l'estructura-, però em sembla que actualment aquest apartat està sobredimensionat. Tot i que és una part molt important de l'Obra, no hi tinc gaires amics ni amigues. Jo hi tinc amics -més amics que amigues, tot s'ha de dir-, a l'Opus, d'una altra mena: gent que treballa fora de les coses de l'Opus, que està ficada realment enmig del món, que és d'esquerres o almenys de "centre", que són catalanoparlants, que tenen una gran preocupació social al marge -o sigui, a més a més, de manera suplementària- de la que els ha portat a dedicar-se a l'Opus, gent que també dedica temps a les activitats de l'Opus però no són el seu principal medi ambient.

Entre els primers també hi deu haver gent una mica -una mica- d'esquerres, amb preocupacions socials generals i catalanoparlant, però pel que jo he vist són una minoria en aquell grup.

Si és que es pot parlar de grups...

Podríem fer altres divisions de gent de l'Opus i segurament no acabaríem mai, perquè si en tinc una idea clara és que a l'Opus hi ha de tot, absolutament de tot.