Navarro-Valls

Ara que ha plegat de portaveu del Vaticà, he de dir tres coses que no m’han agradat de la seva tasca: una, que ha transcendit molts cops que és un nacionalista espanyol de pedra picada, i a mi sempre m’han molestat els nacionalismes imperialistes. Dues, que quan va començar la guerra de l’Iraq, crec que era la segona, la de la foto a les Açores de Bush-Blair-Aznar, es va notar molt que el senyor Navarro-Valls no volia molestar els amos del món ni sobretot el president espanyol i va ser més papista que el Papa, va “traduir” diverses vegades els missatges de condemna del Papa com si no fossin de condemna, com si fossin condescendents, i va arribar a dir que el papa Joan Pau II no era pacifista. Si Wojtyla no és pacifista, Navarro, què és? Bel·licista? Això, que és més papista que el papa. I tres, ara fa unes setmanes, quan el papa Benet va venir a València –per mi si algú va a València en dic “venir”, no “anar”, i no precisament perquè em senti espanyola–, el senyor Navarro-Valls va fer unes consideracions sobre l’absència del senyor Zapatero –pel qual no tinc cap mena de simpatia, que quedi clar– que eren clarament partidistes. Va dir que Fidel Castro i no sé qui més van anar a la missa del papa i que no entenia com és que Zapatero no hi anava –quina mala educació i que poc ecumènic i diplomàtic, no trobeu?–, i es va “oblidar” que altres dirigents més democràtics que Castro –com els mateixos Bush i Blair, o Chirac– tampoc no solien assistir a la missa del papa quan el papa anava al seu país.

Ara dit això, suposo que ha fet globalment una molt bona tasca a favor de l’Església, especialment de cara a altres països. De cara a altres països, perquè de cara a l’Estat espanyol i no diguem de cara a la visibilitat i l’amabilitat de l’Església a Catalunya, no ha fet gaires coses positives. De fet, mires al voltant i sembla que el pontificat del papa Wojtyla a Catalunya sigui un miratge. Aquí ha deixat poca empremta, és veritat, en part per culpa del soroll eclesiàstic espanyolista, magnificat per l’actitud nacionalista del senyor Navarro-Valls.

Però és molt guapo, eh? I seductor, i parla molt bé. I és molt intel·ligent, molt espavilat: sap treure partit de les coses més menudes. Era un portaveu a la mesura d’un papa gran com ho va ser Joan Pau II. Llàstima, doncs, que Navarro-Valls tingués aquest defecte torero de ser tan i tan espanyol. En fi, ja veieu que és un defecte que no em puc treure del cap.

Giovanni Reale, filòsof de Pavia

Giovanni Reale, el filòsof de Pavia (1931) odiat pel comunisme, respectat per Joan Pau II i admirat per Raïssa Gorbatxova, és potser el principal expert actual de Plató. Ha rebut aquests dies el doctorat honoris causa per la Universitat Ramon Llull. Reprodueixo unes quantes declaracions seves fetes en una entrevista de Núria Navarro (El Periódico, 1 de març del 2006). No té res a veure amb l’Opus Dei, que jo sàpiga, però m’ha agradat el que diu i estic segura que la immensa majoria dels creients i també dels meus amics i amigues de l’Opus deuen estar d’acord amb gairebé tot el que diu Reale.

Per exemple:

–¿Sap que Plató és el filòsof més venut a Occident? ¡És capaç de parlar a tots els homes! Va ser el primer que ens va explicar que existeix una realitat diferent de la realitat sensible. I que, si mirem les coses tal com apareixen, hi veiem poc. S'ha d'anar al cor de les coses... No cal creure, com Plató, que l'ànima és una substància immortal per entendre Occident. N'hi ha prou d'entendre que Occident no existiria sense aquest concepte. No és possible deixar de parlar de psiche (ànima)...

–Es dóna per fet que l'integrisme és de tipus religiós. Doncs avui hi ha un integrisme irreligiós. Un integrisme laic i ateu, hiperracionalista i il·lustrat. És un integrisme que només vol tirar endavant les pròpies idees. En part, gràcies a França i la seva absurda teoria que Europa va néixer de la Il·lustració i la Revolució Francesa. ¡No hi hauria hagut Revolució Francesa sense les idees cristianes d'igualtat, llibertat i fraternitat!

–Nietzsche, a qui valoro tot i que diu coses horribles, va augurar que el nihilisme seria el mal els segles XX i XXI. Ho va encertar en el primer, i em temo que ho farà en el segon. L'home ja no creu en l'esperit.

–Avui resulta fatigós pensar, però quan l'home pensa, ho fa bé. I comença a pensar que no som només cos, sinó també una altra cosa.

–No temo tant la guerra, com el relativisme dels joves. ¿Sap per què passa? Perquè l'home s'ha oblidat de ser persona per ser individu. I no accepta la diversitat. No sap gestionar les diferències.

–Si l'ètica no té un fonament religiós és fràgil. Perquè neixi el nou home europeu s'ha de trobar una unitat en la dimensió espiritual, com deia Plató. Si no, Europa serà una casa deshabitada.

–¿Què donem als fills? ¿Diners, mòbils, ordinadors? Se'ls ha d'ensenyar l'ofici de ser home. Avui la joventut no sap patir, i es droga. No comprèn que el patiment fa créixer.