Giovanni Reale, filòsof de Pavia

Giovanni Reale, el filòsof de Pavia (1931) odiat pel comunisme, respectat per Joan Pau II i admirat per Raïssa Gorbatxova, és potser el principal expert actual de Plató. Ha rebut aquests dies el doctorat honoris causa per la Universitat Ramon Llull. Reprodueixo unes quantes declaracions seves fetes en una entrevista de Núria Navarro (El Periódico, 1 de març del 2006). No té res a veure amb l’Opus Dei, que jo sàpiga, però m’ha agradat el que diu i estic segura que la immensa majoria dels creients i també dels meus amics i amigues de l’Opus deuen estar d’acord amb gairebé tot el que diu Reale.

Per exemple:

–¿Sap que Plató és el filòsof més venut a Occident? ¡És capaç de parlar a tots els homes! Va ser el primer que ens va explicar que existeix una realitat diferent de la realitat sensible. I que, si mirem les coses tal com apareixen, hi veiem poc. S'ha d'anar al cor de les coses... No cal creure, com Plató, que l'ànima és una substància immortal per entendre Occident. N'hi ha prou d'entendre que Occident no existiria sense aquest concepte. No és possible deixar de parlar de psiche (ànima)...

–Es dóna per fet que l'integrisme és de tipus religiós. Doncs avui hi ha un integrisme irreligiós. Un integrisme laic i ateu, hiperracionalista i il·lustrat. És un integrisme que només vol tirar endavant les pròpies idees. En part, gràcies a França i la seva absurda teoria que Europa va néixer de la Il·lustració i la Revolució Francesa. ¡No hi hauria hagut Revolució Francesa sense les idees cristianes d'igualtat, llibertat i fraternitat!

–Nietzsche, a qui valoro tot i que diu coses horribles, va augurar que el nihilisme seria el mal els segles XX i XXI. Ho va encertar en el primer, i em temo que ho farà en el segon. L'home ja no creu en l'esperit.

–Avui resulta fatigós pensar, però quan l'home pensa, ho fa bé. I comença a pensar que no som només cos, sinó també una altra cosa.

–No temo tant la guerra, com el relativisme dels joves. ¿Sap per què passa? Perquè l'home s'ha oblidat de ser persona per ser individu. I no accepta la diversitat. No sap gestionar les diferències.

–Si l'ètica no té un fonament religiós és fràgil. Perquè neixi el nou home europeu s'ha de trobar una unitat en la dimensió espiritual, com deia Plató. Si no, Europa serà una casa deshabitada.

–¿Què donem als fills? ¿Diners, mòbils, ordinadors? Se'ls ha d'ensenyar l'ofici de ser home. Avui la joventut no sap patir, i es droga. No comprèn que el patiment fa créixer.

Ben dit, papa

“Déu, creador i pare de tots, demanarà comptes encara més severament a qui vessa en nom seu la sang d’un germà.” Això va dir diumenge el papa Benet XVI. El seu predecessor ja va dir coses semblants i suposo que convindrà que ho vagin dient sovint, perquè se n’assabentin no sols els fidels d’altres religions, sinó també uns quants cristians, començant per alguns bisbes i sacerdots i seglars que pensen que si és per un fi bo, la guerra i la violència són justificables. I n’hi ha d’altres que pensen que si és per un bon fi –“cal fer fora els socialistes de La Moncloa”, diuen– poden mentir, manipular, insultar, enganyar i enfrontar els espanyols contra els catalans. I molts dels que tenen idees equivocades com aquestes giren al voltant d’un partit polític que sovint es refugia en el para-sol dels capellans. Sí, convé molt que el papa de Roma repeteixi sovint aquestes idees, tot i que potser caldran generacions i papes fins que s’aconsegueixi que determinades persones de determinada cultura i determinades tradicions seculars se n’assabentin i actuïn en conseqüència.