"No sóc un sant", va dir ahir Silvio Berlusconi referint-se a les seves aventures sexuals, esbombades aquestes últimes setmanes per la premsa italiana. Tot i això, el president italià manté un índex de popularitat de gairebé el 50% (potser són tots els homes, encantats de la vida amb un president campió... no, això era broma, eh?).
Sembla, doncs, que Berlusconi accepta les històries que s'expliquen d'ell, una de les quals és que sol exigir a les prostitutes follar sense preservatiu. Si la meuca contractada no ho accepta, se'n busca una altra: sempre n'hi haurà alguna disposada a fer content l'amo d'Itàlia, que segur que paga bé. Que és un tita fresca, vaja, un irresponsable, sembla que no ho pot evitar (són casos d'aquells que només s'arreglen amb unes bones tisores... una altra broma feminista).
Doncs justament en aquests casos està molt indicat el preservatiu. Potser li ho podria dir el mateix papa (en privat): "Escolta, Silvio, ja es veu que no te'n pots estar. Almenys, no contribueixis a escampar malalties lletges. Si no pots impedir les teves pulsions, posa't preservatiu". Dic el papa perquè em sembla molt difícil que una cosa d'aquestes la pugui dir a Berlusconi un dels seus subordinats, encara que sigui ministre de salut. I el papa deu ser una de les poques persones no subordinades a Berlusconi en tot el país.
És molt diferent això a escampar en general "la necessitat" del preservatiu. Si ho dius en general, tractes tothom com a irresponsable i contribueixes a banalitzar el sexe. Si ho dius a un irresponsable, a ell personalment, fas un servei a la salut pública.
Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
-----
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benet XVI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benet XVI. Mostrar tots els missatges
dijous, de juliol 23, 2009
dimecres, de juliol 01, 2009
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
La pobra Txell estava una mica moixa perquè havia rebut un missatge d'un anònim que es presentava com a catòlic i que li retreia a la meva alter ego que s'havia equivocat defensant el papa en el tema dels condons. Li deia l'anònim que no passava res si el papa s'equivocava en qüestions secundàries, que ella mateixa ho havia dit...
I resulta que ara ve a socórrer la Txell qui menys s'esperava que ho fes: José Ignacio González Faus, el teòleg jesuïta, normalment força antipapa (també aquest cop, que escriu algunes frases que ara no reproduiré perquè no vénen a tomb). Abans-d'ahir escrivia a La Vanguardia:
La Txell ha quedat ben tranquil·la.
Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
I resulta que ara ve a socórrer la Txell qui menys s'esperava que ho fes: José Ignacio González Faus, el teòleg jesuïta, normalment força antipapa (també aquest cop, que escriu algunes frases que ara no reproduiré perquè no vénen a tomb). Abans-d'ahir escrivia a La Vanguardia:
Gracias a los media el único recuerdo vivo (es refereix al viatge del papa a Angola) es que "el Papa condenó los preservativos".
Titulares malintencionados ("El Papa desautoriza en África los preservativos") dieron la sensación de que eso había sido dicho en un discurso. Y así, una frase que fue sólo una respuesta dada en el avión a la pregunta de cuatro periodistas, y que no iba en ningún texto papal, eclipsó todo lo demás, dejando una sensación falsa: porque el Papa esta vez no pronunció ninguna condena moral; se limitó a decir que no le parecía una solución global del problema.
Hubiera sido más veraz un titular como: "El Papa pide en África tratamiento gratuito para los enfermos de sida" (que así fue). Pero si propones eso a un periodista, responderá como los economistas neoliberales: "Tú no entiendes de periodismo". La norma fundamental es: no dejes que la verdad te estropee un buen titular. Y esa tergiversación le valió a Benedicto XVI la acusación de genocida y una propuesta de reprobación en el Parlamento. El espíritu medieval de la caza de brujas pervive en las personas humanas aunque, gracias al progreso de las estructuras, no las cacemos de manera tan bestia como antaño. Y entretanto, las farmacéuticas, las más culpables de la extensión de la epidemia, se frotan sigilosamente las manos.
Creo estar a años luz del Ratzinger de hoy (me siento más cercano al que conocí en Tubinga en 1966). Y no dudo de que, con la moral más tradicional (la de nuestros siglos XVI y XVII, no la de hoy), es defendible la licitud al menos parcial del preservativo. Pero una canallada no deja de ser canallada porque se la hagan a un enemigo. Además, me gustaría conocer ¡una sola persona! que (se) infectara por abstenerse del condón en obediencia a Roma: con el descrédito actual de cuanto dice la institución romana en este punto, tengo la certeza de que nadie hace caso de esa prohibición entre las gentes expuestas al contagio.
Por otro lado, que el preservativo no es solución global lo dicen especialistas en el tema de África, de Harvard o de Washington. Fundamentalmente por dos razones: en África resulta muy contrario a la cultura africana. La resistencia al preservativo es allí de carácter cultural: cooperantes y religiosas que trabajan en estos campos pueden confirmarlo. Y un cambio cultural no se hace por imposición ni en pocos años.
En el mundo rico el preservativo genera un exceso de confianza que multiplica la promiscuidad. Y hay una resistencia que no se da sólo en África: en la España progre de hoy conozco clientes de prostitutas que rechazan a la mujer si esta les pide ponerse el condón: "Ahí te quedas, ya encontraré a otra". Y es que, cuando sólo cuento yo, todo lo demás está de más. Cualquier catalán conoce el chiste de aquel señor al que no le salían los presupuestos porque siempre comenzaba: "Vint de vi". Pues bien: quizá el Papa sólo quiso decir que si comenzamos siempre con "vint de fotre" no nos saldrán los cálculos.
(...) Puestos a reprobar, ¿no sería mejor reprobar a los periodistas que hicieron una pregunta cuya respuesta conocían de antemano y con la que sólo buscaban armar camorra? Porque hoy los media se han convertido en una especie de iglesia que no se equivoca nunca, tienen siempre la última palabra, son crueles con sus críticos y se arrogan una autoridad parecida a la de los apóstoles ("lo que ataréis en el papel quedará atado en la realidad, y lo que ignoréis en el papel queda fuera de la realidad"). (extracte de l'article publicat a La Vanguardia el 29 de juny del 2009)
La Txell ha quedat ben tranquil·la.
Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
dimecres, de juny 10, 2009
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
“Els dos fets que segueixen me’ls han explicat els protagonistes. En un país d’Amèrica Llatina, una metgessa, ginecòloga, premiada com la millor metge del país pel govern de la seva nació, ha dedicat part de la vida professional a impartir un programa d’educació afectiva i sexual a adolescents i joves. [...] El programa consisteix a donar a conèixer amb prou detall als joves (ells i elles) el funcionament del cos humà amb relació amb la sexualitat i amb l’afecte. [...] Impartia el seu programa en un col·legi de la capital del seu país al qual assistien les filles del ministre d’educació. Un dia, a l’entreacte d’un teatre, van coincidir el ministre i la metgessa. Va ser el ministre qui la va veure, i anà a felicitar-la: «Doctora, quina alegria veure-la! No es pot fer idea de com de contentes que estan les meves filles! Venen a casa i no paren de parlar del bonic que és el seu programa i del bé que els fa! L’enhorabona!» [...] La metgessa li digué: «També a mi m’alegra, ministre, que les seves filles estiguin tan contentes, i que vostè hagi tingut l’ocasió de veure el valor que té un programa plantejat així. Què li sembla si des del ministeri es permetés que en els col·legis públics on els pares ho demanessin –les filles del ministre estudiaven, com és natural, en un col·legi privat–, poguéssim també donar el mateix programa?» «Ah, això no, doctora! Això no pot ser! A uns quants sel’s pot educar, però al poble cal donar-li preservatius».
”Anem al segon. En aquest cas era una metgessa nord-americana, que treballava a Ghana, en un centre d’atenció primària. [...] Al centre on ella treballava, en una zona summament deprimida –em va dir–, morien cada dia nens deshidratats a causa d’una simple diarrea, per falta de sèrum fisiològic i per la ignorància de les mares. Tanmateix, el centre estava literalment ple –o potser seria millor dir «atapeït»– de caixes i caixes de preservatius que determinades companyies americanes i europees els enviaven gratis, i no sabien què fer-ne perquè ocupaven un espai al centre que no tenien i que necessitaven per a coses més urgents i més greus. [...]
”Quina visió de l’ésser humà i de la vida –i de les distintes classes d’éssers humans, i de vides humanes– s’amaga darrere aquestes històries? Qui, quins poders i quines indústries es beneficien de la despoblació de l’Àfrica i pensen ja sens dubte en els futurs beneficis de les seves immenses riqueses i reserves naturals? [...] El que se silencia és la dada –perfectament constatada– que l’ús massiu dels preservatius no ha aturat la sida a l’Àfrica, sinó que l’ha propagat. [...] I se silencia l’amargor infinita i el dolor en què viuen la immensa majoria de les que s’han cregut que «allò» era un dret, i no saben que seria molt millor que fos un pecat, perquè els pecats, tots els pecats, HI HA qui els perdona, i qui ens estima i ens abraça i ens cura. [...]
”El que el Sant Pare ha dit a l’Àfrica es, senzillament, que tenim necessitat de canviar la nostra mirada sobre la sexualitat. I també que tenim necessitat de canviar la nostra mirada sobre la malaltia i sobre els malalts. Dues veritats evidents. Abans que cap altra reflexió sobre el dret del Papa a parlar, o sobre quines coses pot o no pot dir, o ha de dir o no, el que s’imposa recordar és, SOBRETOT, QUE EL QUE HA DIT EL PAPA ÉS VERITAT. És veritat per a l’Àfrica i és veritat per a nosaltres. [...]”
(Francisco Javier Martínez, arquebisbe, La Opinión de Granada, 14 maig 2009)
Un bisbe valent, sí senyor.
Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
”Anem al segon. En aquest cas era una metgessa nord-americana, que treballava a Ghana, en un centre d’atenció primària. [...] Al centre on ella treballava, en una zona summament deprimida –em va dir–, morien cada dia nens deshidratats a causa d’una simple diarrea, per falta de sèrum fisiològic i per la ignorància de les mares. Tanmateix, el centre estava literalment ple –o potser seria millor dir «atapeït»– de caixes i caixes de preservatius que determinades companyies americanes i europees els enviaven gratis, i no sabien què fer-ne perquè ocupaven un espai al centre que no tenien i que necessitaven per a coses més urgents i més greus. [...]
”Quina visió de l’ésser humà i de la vida –i de les distintes classes d’éssers humans, i de vides humanes– s’amaga darrere aquestes històries? Qui, quins poders i quines indústries es beneficien de la despoblació de l’Àfrica i pensen ja sens dubte en els futurs beneficis de les seves immenses riqueses i reserves naturals? [...] El que se silencia és la dada –perfectament constatada– que l’ús massiu dels preservatius no ha aturat la sida a l’Àfrica, sinó que l’ha propagat. [...] I se silencia l’amargor infinita i el dolor en què viuen la immensa majoria de les que s’han cregut que «allò» era un dret, i no saben que seria molt millor que fos un pecat, perquè els pecats, tots els pecats, HI HA qui els perdona, i qui ens estima i ens abraça i ens cura. [...]
”El que el Sant Pare ha dit a l’Àfrica es, senzillament, que tenim necessitat de canviar la nostra mirada sobre la sexualitat. I també que tenim necessitat de canviar la nostra mirada sobre la malaltia i sobre els malalts. Dues veritats evidents. Abans que cap altra reflexió sobre el dret del Papa a parlar, o sobre quines coses pot o no pot dir, o ha de dir o no, el que s’imposa recordar és, SOBRETOT, QUE EL QUE HA DIT EL PAPA ÉS VERITAT. És veritat per a l’Àfrica i és veritat per a nosaltres. [...]”
(Francisco Javier Martínez, arquebisbe, La Opinión de Granada, 14 maig 2009)
Un bisbe valent, sí senyor.
Benet XVI i els condons
Més sobre el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
dilluns, de maig 11, 2009
Més sobre el papa i els preservatius
Ho copio d'un diari soi disant progre: El Periódico de Catalunya. La posició de l'articulista no és una posició exactament catòlica, però dóna una bona lliçó als supersavis europeus sobre la cultura dels condons de la qual parlava l'altre dia. Firma José Carlos Rodríguez, de l'ONG Xarxa Esport i Cooperació:
"El Papa, l'Àfrica i els condons
M'agradaria llançar una pregunta innocent: ¿Heu sentit que cap país africà protestés per les paraules del papa Benet XVI en contra dels preservatius durant el seu viatge a l'Àfrica al març? Jo encara no he sentit ni mitja paraula respecte a això. Després de 20 anys a Uganda, la recent admissió a tràmit al Congrés dels Diputats espanyol d'una reprovació al Papa per aquestes paraules no deixa de semblar-me una manera subtil del paternalisme que patim els occidentals: pretendre saber el que és millor per a l'Àfrica sense molestar-nos a consultar els africans.
Sobre el preservatiu, i més a l'Àfrica, hi ha molt a matisar. Jo, personalment, no estic d'acord al cent per cent amb la posició oficial de l'Església catòlica en aquest tema perquè, sense anar més lluny, en el cas de les parelles discordants (en què un dels seus membres està infectat pel VIH i l'altre, no) em sembla que no hi ha més remei que acceptar que el condó és el remei més viable, una opinió que és compartida per una infinitat de sacerdots, religioses i bisbes que viuen el dia a dia de la dura realitat sobre el terreny. També hem de ser realistes i poder ajudar les dones, amb uns marits que fan el que els dóna la gana, perquè es protegeixin si no hi poden fer res més.
Però una cosa és això i una altra molt diferent és aconsellar als que tenen una vida irresponsablement promíscua que es posin la gometa i a viure que són dos dies. I a l'Àfrica, la promiscuïtat --molt associada al masclisme-- és una plaga que per a la seva eradicació demana la resposta més lògica i raonable: treballar pel canvi de comportament.
I aquest canvi és possible, i aquí és on jo penso que Benet XVI sí que té raó. Durant els meus primers anys de treball a Uganda, la taxa d'infecció pel VIH era espantosa, al voltant del 30%. El percentatge de prevalença ha caigut fins a arribar a l'actual 6%, i no crec que l'ús del condó hagi jugat en aquesta situació un paper de primer ordre. Primer, perquè en un país on més de la meitat dels habitants viuen amb menys d'un dòlar al dia, no penso que hi hagi gaire gent que es gasti 500 xílings (un terç de dòlar) en una capseta de tres profilàctics.
El Govern d'Uganda va voler destacar, en les seves campanyes, l'abstinència sexual per als joves i la fidelitat per als casats, i no sembla que els hagi anat gaire malament amb aquesta manera de fer les coses. De fet, tots els països africans que han volgut afrontar el tema de la sida de manera assenyada han intentat aprendre del model ugandès.
L'Església proposa les seves posicions doctrinals i després cadascú té tot el dret d'acceptar-les o no. Per això, no entenc que hi hagi països europeus --Bèlgica i ara Espanya-- que es permetin recriminar el Papa per les seves paraules a l'Àfrica, quan els mateixos africans no ho han fet. Si de veritat estan tan preocupats per l'Àfrica, podrien començar per revisar la seva política comercial, que margina els productes africans." (El Periódico de Catalunya, 11 de maig de 2009)
Olé la teva mare, José Carlos Rodríguez!
Benet XVI i els condons
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
"El Papa, l'Àfrica i els condons
M'agradaria llançar una pregunta innocent: ¿Heu sentit que cap país africà protestés per les paraules del papa Benet XVI en contra dels preservatius durant el seu viatge a l'Àfrica al març? Jo encara no he sentit ni mitja paraula respecte a això. Després de 20 anys a Uganda, la recent admissió a tràmit al Congrés dels Diputats espanyol d'una reprovació al Papa per aquestes paraules no deixa de semblar-me una manera subtil del paternalisme que patim els occidentals: pretendre saber el que és millor per a l'Àfrica sense molestar-nos a consultar els africans.
Sobre el preservatiu, i més a l'Àfrica, hi ha molt a matisar. Jo, personalment, no estic d'acord al cent per cent amb la posició oficial de l'Església catòlica en aquest tema perquè, sense anar més lluny, en el cas de les parelles discordants (en què un dels seus membres està infectat pel VIH i l'altre, no) em sembla que no hi ha més remei que acceptar que el condó és el remei més viable, una opinió que és compartida per una infinitat de sacerdots, religioses i bisbes que viuen el dia a dia de la dura realitat sobre el terreny. També hem de ser realistes i poder ajudar les dones, amb uns marits que fan el que els dóna la gana, perquè es protegeixin si no hi poden fer res més.
Però una cosa és això i una altra molt diferent és aconsellar als que tenen una vida irresponsablement promíscua que es posin la gometa i a viure que són dos dies. I a l'Àfrica, la promiscuïtat --molt associada al masclisme-- és una plaga que per a la seva eradicació demana la resposta més lògica i raonable: treballar pel canvi de comportament.
I aquest canvi és possible, i aquí és on jo penso que Benet XVI sí que té raó. Durant els meus primers anys de treball a Uganda, la taxa d'infecció pel VIH era espantosa, al voltant del 30%. El percentatge de prevalença ha caigut fins a arribar a l'actual 6%, i no crec que l'ús del condó hagi jugat en aquesta situació un paper de primer ordre. Primer, perquè en un país on més de la meitat dels habitants viuen amb menys d'un dòlar al dia, no penso que hi hagi gaire gent que es gasti 500 xílings (un terç de dòlar) en una capseta de tres profilàctics.
El Govern d'Uganda va voler destacar, en les seves campanyes, l'abstinència sexual per als joves i la fidelitat per als casats, i no sembla que els hagi anat gaire malament amb aquesta manera de fer les coses. De fet, tots els països africans que han volgut afrontar el tema de la sida de manera assenyada han intentat aprendre del model ugandès.
L'Església proposa les seves posicions doctrinals i després cadascú té tot el dret d'acceptar-les o no. Per això, no entenc que hi hagi països europeus --Bèlgica i ara Espanya-- que es permetin recriminar el Papa per les seves paraules a l'Àfrica, quan els mateixos africans no ho han fet. Si de veritat estan tan preocupats per l'Àfrica, podrien començar per revisar la seva política comercial, que margina els productes africans." (El Periódico de Catalunya, 11 de maig de 2009)
Olé la teva mare, José Carlos Rodríguez!
Benet XVI i els condons
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
dilluns, d’abril 20, 2009
Benet XVI i els condons
Avui és l'aniversari de l'elecció de Benet XVI i, mira, em ve de gust defensar el papa. I de passada l'Opus, que és una de les institucions catòliques més pròximes al papa actual i una de les que menys s'amaguen a l'hora de defensar-lo... fins i tot quan s'equivoca, com em sembla que va ser el cas de Ratisbona: aquella cita medieval que va reproduir, en un discurs a Alemanya, en què un emperador insultava Mahoma. No passa res perquè el papa s'equivoqui, el papa es pot equivocar en coses secundàries, això no afecta la infal·libilitat, que només està prevista en uns casos molt especials. El discurs de Ratisbona s'ha d'oblidar del tot, com si no hagués existit. No s'hi val a dir: és un bon discurs, tret d'aquell paràgraf. Aquell paràgraf va fer que el discurs quedés tacat i no es pugui aprofitar. Si voleu és una llàstima, però és així. Insistir a recuperar-lo és burxar en una ferida que tornarà a sagnar.
Faig aquesta introducció perquè encara veig que alguns de l'Opus i altres persones benintencionades (fins i tot del Vaticà!) citen en algunes publicacions el discurs de Ratisbona com si fos el non plus ultra. I no s'adonen que cada vegada que es cita Ratisbona es posa novament en peu l'error d'aquell discurs. No, s'equivoquen, l'han d'oblidar. Crec que els catòlics van errats si defensen el papa quan el papa s'equivoca: al papa se l'ha de tractar com a pare, estimar-lo i venerar-lo i tot el que vulgueu, però si algun dia fica la pota (que ja sabem que segurament no ha estat seva la culpa, sinó d'algun dels seus col·laboradors) no passa res; és millor callar i esperar que passi el mal moment. Més encara en aquest cas, que el papa va demanar disculpes: per tant, deixava ben clar que era conscient de l'error. Jo estic convençuda que defensar el papa quan el papa s'equivoca en coses conjunturals és fer un mal favor a l'Església i fins i tot és posar un obstacle al reconeixement de la infal·libilitat tal com ha de ser entesa.
I ja dic que no passa res si el papa s'equivoca o ens sembla que no ha estat del tot encertat. En la meva època dins l'Opus, les directores sovint veies que, sense criticar el papa (a l'època de Pau VI), de vegades es mossegaven la llengua. Doncs això, si el papa et sembla que s'equivoca (com Benet XVI en aquell cas de Ratisbona), et mossegues la llengua, no cal que el defensis com a "bona filla". No és bona filla qui defensa els errors del seu pare, sinó en tot cas el qui els tapa o els relativitza o recorda a tothom que el mateix papa ja va demanar perdó per aquella errada. I en el cas de Pau VI, qui callava no és que fos bona filla per caritat, sinó que ho era per prudent, perquè després hem sabut tots plegats la mena de les circumstàncies que van envoltar el papat de Pau VI i que van fer d'aquell papa un papa màrtir.
Però jo del que volia parlar era dels condons. El papa no pot beneir els condons, i ni tan sols ho farà en "casos especialíssims" en els quals el condó seria una mesura higiènica absolutament recomanable.
El papa no pot aprovar els condons perquè no pot aprovar "la cultura dels condons" que hi ha al darrere. El papa sap que només que digués que "en tal cas el condó seria potser una mesura sanitària adequada" (dins d'un paràgraf llarguíssim i molt mesurat i matisat que parlés d'alguns casos molt especials en què ja s'ha provat tot i el pacient no està disposat a col·laborar amb la salut pública i a ser bona persona i no es pot impedir que es comporti de manera irresponsable; o en casos de violació tècnica, és a dir, una dona de la qual abusa de fet un company sexual passavolant o fins i tot un marit promiscu probablement infectat) immediatament aquella declaració matisada es convertiria en aquest titular: "El papa aprova finalment els condons". És exactament això el que els ha passat a alguns bisbes i capellans quan han intentat explicar de manera detallada quina era exactament la posició de l'Església respecte a les gomes: que s'han trobat amb el titular esmentat.
I és per aquest mateix motiu que s'equivoquen, em penso, alguns altres capellans i monges quan parlen d'aquest tema a la gent de la premsa sensacionalista i els diuen que "en determinats casos...": per molt que matisin, el titular és sempre el mateix: "Mossèn Tal o la germana Qual aproven els preservatius". És veritat que si tens prou confiança amb un o amb una periodista, potser pots intentar explicar-li els detalls de la qüestió, però fins i tot en el cas que aquella periodista reculli bé la declaració i els matisos, automàticament ho reproduirà una agència o una altra periodista que hi posarà només el titular: "Tal personatge catòlic aprova els condons".
En fi, que els catòlics en aquest punt ho tenim difícil. En bona part és perquè la gent està molt sexualitzada però alhora tenen problemes de consciència i res els agradaria tant, per quedar descansats, com sentir que el papa beneeix el seu comportament tan "divertit" i tan "natural" pel que fa al sexe. I com que el papa no el beneeix, s'emprenyen. Exigeixen llavors que almenys el papa no jutgi desfavorablement la seva conducta, ja que "jutjar desfavorablement", en els titulars de la premsa, es converteix en "el papa condemna", i això no li agrada a ningú. I com que el papa sí que ho jutja desfavorablement, llavors s'empipen encara més: "Que el papa no es fiqui allà on no el demanen! Que es preocupi dels seus capellans pederastes i ens deixi en pau als altres! Que no interfereixi en qüestions sanitàries!"...
I els més extremats fins i tot acusen el papa d'"assassí"! (diuen cínicament que el papa serà culpable de la gent que folli sense preservatiu i quedi infectada de sida). O sigui, primer deformen el missatge de l'Església ("L'Església condemna el preservatiu" i prou, sense matisos), i després fan responsable d'aquesta deformació la mateixa víctima de la deformació, que és el papa.
Dit de passada: fan gràcia aquests clams esverats demanant al papa la benedicció dels condons. Que obliga algú, l'Església, a no posar-se el condó? No diem sempre que l'Església va de baixa, que ningú no li fa cas, que els joves se'n desmarquen? Llavors, com és que ens interessa tant que l'Església digui això o allò? De vegades se sent: "És que a l'Àfrica o a Sud-amèrica el papa té molt predicament". No hi ha una mica de racisme, en aquesta afirmació, com un aire de superioritat occidental?
En resum, que hi ha moltes contradiccions en aquest punt, i molt cinisme. El que volem és fer el que ens dóna la gana i que tothom ens aplaudeixi, fins i tot en el cas que tots plegats ens en anem al precipici. "Quina falta de solidaritat, l'Església, que no ve amb nosaltres a estimbar-se!" És això, en el fons.
El papa i l'Església sempre han dit el mateix: cal abstenir-se de sexe si no és en un context de compromís mutu, estable i únic. I si no t'agrada fes el que vulguis, però no pretenguis canviar el que pensa l'Església i continuar considerant-te catòlic. L'Església diu que el sexe és bo, però només amb la teva parella i en un context de compromís. O sigui, tampoc s'hi val a canviar de parella; si amb la que vas triar ja no funciona, mala sort, per a tu s'ha acabat el joc.
"I el condó?????", criden i clamen insistentment. "El condó, diu l'Església, no és el meu problema, no forma part del meu missatge. El meu missatge és: 'Sigueu bona gent, sigueu castos, sigueu fidels, no sigueu irresponsables'." I afegeix l'Església que la cultura del condó no afavoreix gens el context de la fidelitat i de la responsabilitat, sinó que hi va en contra, perquè elimina el missatge principal i fa que la gent arribi a la conclusió que amb condó tot és bo i tot és sa i tot és natural. En la cultura del condó, explica l'Església i té raó, molta gent es pensa que la promiscuïtat sexual "ja no és tan perillosa com abans, ja no hi ha el perill de la sida i els embarassos i tots aquests mals rotllos; per tant, som-hi, amb condó estarem segures". Ja us ho trobareu, els diu l'Església. I no pot dir res més que el que els repeteix: sigueu bona gent i espereu a trobar la parella de la vostra vida, i després sigueu fidels.
Perquè s'entengui millor, ho explico amb un exemple. És com si l'Església digués: "No fumeu". I en canvi, els governs occidentals i altres, empesos per interessos empresarials i utilitzant arguments paracientífics presumptament asèptics, diguessin: "Si fumes, fuma amb pipa". Llavors l'Església diu: "Aquest missatge de fumar amb pipa, a curt termini, fomenta que la gent fumi més i que fumi més gent, perquè transmet el missatge que fumar no és tan perillós". Els governs diuen: "Ui, l'Església va contra les pipes, si algú ara fuma sense pipa i agafa càncer l'Església en serà còmplice".
Un altre exemple. Us imagineu que els governs no arreglessin les carreteres, no posessin senyals de trànsit, no establissin limitacions de velocitat i la seva única preocupació fos que la gent anés amb el cinturó de seguretat cordat? Evidentment, el cinturó evitaria algunes morts, però tot plegat seria un desori de ca l'ample, hi hauria milers i milers d'accidents, de ferits i de morts. Doncs això del condó és igual: com si només l'Església digués "No correu amb el cotxe" (que ho diu, per cert, ara fa poc va recordar que era pecat saltar-se els límits de velocitat).
L'Església diu: "No folleu si no és amb la vostra parella de sempre!" i els governs diuen: "Si folleu, poseu-vos un preservatiu!". I els governs ataquen l'Església per dir el que diu! Tot això és tan clar que gairebé fa vergonya haver d'explicar-ho.
La "cultura del condó" és, doncs, una cultura malvada, capaç de fer aquesta mena de manipulacions en l'opinió pública, i causa grans mals a la societat, en pervertir el sexe. Els governs que segueixen aquesta cultura i no fan cas de les crides de l'Església i altres persones assenyades a ser castos i a ser fidels a la pròpia parella (titllen aquestes crides d'utòpiques, com si no fos igualment utòpic fer crides contra la brutícia, contra el tabac, contra l'alcohol, contra el crim organitzat, contra els robatoris o contra la corrupció), els governs que es burlen de l'Església perquè diu les coses pel seu nom i perquè denuncia la "cultura del condó" són governs mentiders i corruptors de menors.
I per això ens trobem que com més informada està la societat, cada vegada fan falta més condons, la gent folla pels descosits. Esclar, perquè les relacions sexuals irresponsables, en la cultura del condó, es multipliquen exponencialment i baixen a edats cada cop més joves.
I és curiós, ara que tant es parla (els darrers anys) de corruptors sexuals eclesiàstics (i ben fet que es fa de parlar-ne: era i és un escàndol), al mateix temps els governs de gairebé tot el món (hi ha excepcions) fomenten el sexe irresponsable a tort i a dret, dient només a les nenes i als nens, a les adultes i als adults que es posin el condó "abans de fer-ho". Diuen: jo no puc evitar que ho facin. El missatge, llavors, és clar: "Mentre ho feu amb condó, no passa res: és bonic, no pareu, endavaaaaant amb l'amooooor".
I augmenten les MTS, els embarassos de nenes, les píndoles del dia després, els avortaments... Tot això és resultat de la cultura del condó, o almenys la cultura del condó contribueix a accelerar-ho. Perquè a mesura que hi ha més relacions sexuals irresponsables, encara que en un percentatge alt la gent es posi el condó, creixen les possibilitats de contagi i d'embaràs. És pura estadística.
Mentrestant, és clar, unes quantes fàbriques de condons, de píndoles i d'altres productes similars anomenats "sanitaris", van fent el seu agost. I segurament financen campanyes electorals.
No parlo de cap polític concret, ni d'un partit ni d'un altre. Em penso que no n'hi ha cap, dels que tenen representació parlamentària a Europa i a Amèrica del Nord (als països occidentals) que no participin de manera absolutament convençuda, festiva i irresponsable de la cultura del condó.
Però mira, passarà el temps i la civilització de demà, n'estic convençuda, donarà la raó a l'Església d'avui en aquest punt. Aquests tristos episodis d'ara, en que l'Església pateix atacs injustos per aquest motiu, taparan errors de l'Església d'altres èpoques, també d'èpoques potser no tan allunyades (hi va haver molt de bonisme irresponsable a l'Església dels anys 50-70: no es va vigilar prou ni l'exposició clara de la doctrina ni el nivell humà i espiritual dels pastors, i això és el que s'ha recollit després).
Estic ben segura que en aquest punt, des de la Humanae Vitae de Pau VI, l'Església ha pres el camí correcte. Que la societat capitalista i hedonista actual no ho reconegui... no és problema de l'Església.
En aquest tema, ni l'Església ni el papa s'han equivocat. Benet XVI no ha demanat perdó per les seves declaracions sobre la cultura del condó, ni ho farà. Aquí sí que és de "bona filla" defensar el papa i posar-se al seu costat. No és com allò de Ratisbona.
Per cert, el que va dir el papa el 17 de març d'aquest any, a l'avió que el duia al Camerun, va ser exactament això que segueix (s'ha publicat en molt pocs llocs tot sencer). Un periodista li pregunta: "Entre els molts mals que afligeixen l'Àfrica, hi ha particularment la difusió de la sida. La postura de l'Església catòlica sobre la manera de lluitar-hi és considerada sovint no realista ni eficaç. Vostè afrontarà aquest tema durant el viatge?"
La resposta del papa va ser: "Jo diria el contrari: penso que la realitat més eficient, més present en el front de la lluita contra la sida és precisament l'Església catòlica, amb els seus moviments, amb les seves diverses realitats. Diria que no es pot superar el problema de la sida només amb eslògans publicitaris. Si no hi ha l'ànima, si no s'ajuda els africans, no es pot solucionar aquest flagell només distribuint profilàctics: al contrari, existeix el risc d'augmentar el problema. La solució es pot trobar només en una doble línia: primera, una humanització de la sexualitat, és a dir, una renovació espiritual i humana que comporti una nova manera de relacionar-se l'un amb l'altra. I segona, una vertadera amistat també i sobretot vers les persones que pateixen, estar disponibles fins i tot amb sacrificis, amb renúncies personals, per fer costat als que pateixen. Aquests són els factors que ajuden i que porten a progressos visibles. Per tant, diria, aquesta doble força nostra de renovar l'home interiorment, de donar-li força espiritual i humana perquè es comporti justament vers el propi cos i vers el proïsme, i aquesta capacitat de patir amb els que pateixen, de quedar-s'hi al costat en els moments de prova. Em sembla que aquesta és la resposta correcta, i que l'Església la dóna i ofereix així una contribució grandíssima i important. Donem les gràcies a tothom que hi col·labora."
Per fer aquesta reflexió, hi ha governs occidentals suposadament democràtics que han declarat una mena de fàtwa contra el papa de Roma. Déu n'hi do, i mai més ben dit.
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
Faig aquesta introducció perquè encara veig que alguns de l'Opus i altres persones benintencionades (fins i tot del Vaticà!) citen en algunes publicacions el discurs de Ratisbona com si fos el non plus ultra. I no s'adonen que cada vegada que es cita Ratisbona es posa novament en peu l'error d'aquell discurs. No, s'equivoquen, l'han d'oblidar. Crec que els catòlics van errats si defensen el papa quan el papa s'equivoca: al papa se l'ha de tractar com a pare, estimar-lo i venerar-lo i tot el que vulgueu, però si algun dia fica la pota (que ja sabem que segurament no ha estat seva la culpa, sinó d'algun dels seus col·laboradors) no passa res; és millor callar i esperar que passi el mal moment. Més encara en aquest cas, que el papa va demanar disculpes: per tant, deixava ben clar que era conscient de l'error. Jo estic convençuda que defensar el papa quan el papa s'equivoca en coses conjunturals és fer un mal favor a l'Església i fins i tot és posar un obstacle al reconeixement de la infal·libilitat tal com ha de ser entesa.
I ja dic que no passa res si el papa s'equivoca o ens sembla que no ha estat del tot encertat. En la meva època dins l'Opus, les directores sovint veies que, sense criticar el papa (a l'època de Pau VI), de vegades es mossegaven la llengua. Doncs això, si el papa et sembla que s'equivoca (com Benet XVI en aquell cas de Ratisbona), et mossegues la llengua, no cal que el defensis com a "bona filla". No és bona filla qui defensa els errors del seu pare, sinó en tot cas el qui els tapa o els relativitza o recorda a tothom que el mateix papa ja va demanar perdó per aquella errada. I en el cas de Pau VI, qui callava no és que fos bona filla per caritat, sinó que ho era per prudent, perquè després hem sabut tots plegats la mena de les circumstàncies que van envoltar el papat de Pau VI i que van fer d'aquell papa un papa màrtir.
Però jo del que volia parlar era dels condons. El papa no pot beneir els condons, i ni tan sols ho farà en "casos especialíssims" en els quals el condó seria una mesura higiènica absolutament recomanable.
El papa no pot aprovar els condons perquè no pot aprovar "la cultura dels condons" que hi ha al darrere. El papa sap que només que digués que "en tal cas el condó seria potser una mesura sanitària adequada" (dins d'un paràgraf llarguíssim i molt mesurat i matisat que parlés d'alguns casos molt especials en què ja s'ha provat tot i el pacient no està disposat a col·laborar amb la salut pública i a ser bona persona i no es pot impedir que es comporti de manera irresponsable; o en casos de violació tècnica, és a dir, una dona de la qual abusa de fet un company sexual passavolant o fins i tot un marit promiscu probablement infectat) immediatament aquella declaració matisada es convertiria en aquest titular: "El papa aprova finalment els condons". És exactament això el que els ha passat a alguns bisbes i capellans quan han intentat explicar de manera detallada quina era exactament la posició de l'Església respecte a les gomes: que s'han trobat amb el titular esmentat.
I és per aquest mateix motiu que s'equivoquen, em penso, alguns altres capellans i monges quan parlen d'aquest tema a la gent de la premsa sensacionalista i els diuen que "en determinats casos...": per molt que matisin, el titular és sempre el mateix: "Mossèn Tal o la germana Qual aproven els preservatius". És veritat que si tens prou confiança amb un o amb una periodista, potser pots intentar explicar-li els detalls de la qüestió, però fins i tot en el cas que aquella periodista reculli bé la declaració i els matisos, automàticament ho reproduirà una agència o una altra periodista que hi posarà només el titular: "Tal personatge catòlic aprova els condons".
En fi, que els catòlics en aquest punt ho tenim difícil. En bona part és perquè la gent està molt sexualitzada però alhora tenen problemes de consciència i res els agradaria tant, per quedar descansats, com sentir que el papa beneeix el seu comportament tan "divertit" i tan "natural" pel que fa al sexe. I com que el papa no el beneeix, s'emprenyen. Exigeixen llavors que almenys el papa no jutgi desfavorablement la seva conducta, ja que "jutjar desfavorablement", en els titulars de la premsa, es converteix en "el papa condemna", i això no li agrada a ningú. I com que el papa sí que ho jutja desfavorablement, llavors s'empipen encara més: "Que el papa no es fiqui allà on no el demanen! Que es preocupi dels seus capellans pederastes i ens deixi en pau als altres! Que no interfereixi en qüestions sanitàries!"...
I els més extremats fins i tot acusen el papa d'"assassí"! (diuen cínicament que el papa serà culpable de la gent que folli sense preservatiu i quedi infectada de sida). O sigui, primer deformen el missatge de l'Església ("L'Església condemna el preservatiu" i prou, sense matisos), i després fan responsable d'aquesta deformació la mateixa víctima de la deformació, que és el papa.
Dit de passada: fan gràcia aquests clams esverats demanant al papa la benedicció dels condons. Que obliga algú, l'Església, a no posar-se el condó? No diem sempre que l'Església va de baixa, que ningú no li fa cas, que els joves se'n desmarquen? Llavors, com és que ens interessa tant que l'Església digui això o allò? De vegades se sent: "És que a l'Àfrica o a Sud-amèrica el papa té molt predicament". No hi ha una mica de racisme, en aquesta afirmació, com un aire de superioritat occidental?
En resum, que hi ha moltes contradiccions en aquest punt, i molt cinisme. El que volem és fer el que ens dóna la gana i que tothom ens aplaudeixi, fins i tot en el cas que tots plegats ens en anem al precipici. "Quina falta de solidaritat, l'Església, que no ve amb nosaltres a estimbar-se!" És això, en el fons.
El papa i l'Església sempre han dit el mateix: cal abstenir-se de sexe si no és en un context de compromís mutu, estable i únic. I si no t'agrada fes el que vulguis, però no pretenguis canviar el que pensa l'Església i continuar considerant-te catòlic. L'Església diu que el sexe és bo, però només amb la teva parella i en un context de compromís. O sigui, tampoc s'hi val a canviar de parella; si amb la que vas triar ja no funciona, mala sort, per a tu s'ha acabat el joc.
"I el condó?????", criden i clamen insistentment. "El condó, diu l'Església, no és el meu problema, no forma part del meu missatge. El meu missatge és: 'Sigueu bona gent, sigueu castos, sigueu fidels, no sigueu irresponsables'." I afegeix l'Església que la cultura del condó no afavoreix gens el context de la fidelitat i de la responsabilitat, sinó que hi va en contra, perquè elimina el missatge principal i fa que la gent arribi a la conclusió que amb condó tot és bo i tot és sa i tot és natural. En la cultura del condó, explica l'Església i té raó, molta gent es pensa que la promiscuïtat sexual "ja no és tan perillosa com abans, ja no hi ha el perill de la sida i els embarassos i tots aquests mals rotllos; per tant, som-hi, amb condó estarem segures". Ja us ho trobareu, els diu l'Església. I no pot dir res més que el que els repeteix: sigueu bona gent i espereu a trobar la parella de la vostra vida, i després sigueu fidels.
Perquè s'entengui millor, ho explico amb un exemple. És com si l'Església digués: "No fumeu". I en canvi, els governs occidentals i altres, empesos per interessos empresarials i utilitzant arguments paracientífics presumptament asèptics, diguessin: "Si fumes, fuma amb pipa". Llavors l'Església diu: "Aquest missatge de fumar amb pipa, a curt termini, fomenta que la gent fumi més i que fumi més gent, perquè transmet el missatge que fumar no és tan perillós". Els governs diuen: "Ui, l'Església va contra les pipes, si algú ara fuma sense pipa i agafa càncer l'Església en serà còmplice".
Un altre exemple. Us imagineu que els governs no arreglessin les carreteres, no posessin senyals de trànsit, no establissin limitacions de velocitat i la seva única preocupació fos que la gent anés amb el cinturó de seguretat cordat? Evidentment, el cinturó evitaria algunes morts, però tot plegat seria un desori de ca l'ample, hi hauria milers i milers d'accidents, de ferits i de morts. Doncs això del condó és igual: com si només l'Església digués "No correu amb el cotxe" (que ho diu, per cert, ara fa poc va recordar que era pecat saltar-se els límits de velocitat).
L'Església diu: "No folleu si no és amb la vostra parella de sempre!" i els governs diuen: "Si folleu, poseu-vos un preservatiu!". I els governs ataquen l'Església per dir el que diu! Tot això és tan clar que gairebé fa vergonya haver d'explicar-ho.
La "cultura del condó" és, doncs, una cultura malvada, capaç de fer aquesta mena de manipulacions en l'opinió pública, i causa grans mals a la societat, en pervertir el sexe. Els governs que segueixen aquesta cultura i no fan cas de les crides de l'Església i altres persones assenyades a ser castos i a ser fidels a la pròpia parella (titllen aquestes crides d'utòpiques, com si no fos igualment utòpic fer crides contra la brutícia, contra el tabac, contra l'alcohol, contra el crim organitzat, contra els robatoris o contra la corrupció), els governs que es burlen de l'Església perquè diu les coses pel seu nom i perquè denuncia la "cultura del condó" són governs mentiders i corruptors de menors.
I per això ens trobem que com més informada està la societat, cada vegada fan falta més condons, la gent folla pels descosits. Esclar, perquè les relacions sexuals irresponsables, en la cultura del condó, es multipliquen exponencialment i baixen a edats cada cop més joves.
I és curiós, ara que tant es parla (els darrers anys) de corruptors sexuals eclesiàstics (i ben fet que es fa de parlar-ne: era i és un escàndol), al mateix temps els governs de gairebé tot el món (hi ha excepcions) fomenten el sexe irresponsable a tort i a dret, dient només a les nenes i als nens, a les adultes i als adults que es posin el condó "abans de fer-ho". Diuen: jo no puc evitar que ho facin. El missatge, llavors, és clar: "Mentre ho feu amb condó, no passa res: és bonic, no pareu, endavaaaaant amb l'amooooor".
I augmenten les MTS, els embarassos de nenes, les píndoles del dia després, els avortaments... Tot això és resultat de la cultura del condó, o almenys la cultura del condó contribueix a accelerar-ho. Perquè a mesura que hi ha més relacions sexuals irresponsables, encara que en un percentatge alt la gent es posi el condó, creixen les possibilitats de contagi i d'embaràs. És pura estadística.
Mentrestant, és clar, unes quantes fàbriques de condons, de píndoles i d'altres productes similars anomenats "sanitaris", van fent el seu agost. I segurament financen campanyes electorals.
No parlo de cap polític concret, ni d'un partit ni d'un altre. Em penso que no n'hi ha cap, dels que tenen representació parlamentària a Europa i a Amèrica del Nord (als països occidentals) que no participin de manera absolutament convençuda, festiva i irresponsable de la cultura del condó.
Però mira, passarà el temps i la civilització de demà, n'estic convençuda, donarà la raó a l'Església d'avui en aquest punt. Aquests tristos episodis d'ara, en que l'Església pateix atacs injustos per aquest motiu, taparan errors de l'Església d'altres èpoques, també d'èpoques potser no tan allunyades (hi va haver molt de bonisme irresponsable a l'Església dels anys 50-70: no es va vigilar prou ni l'exposició clara de la doctrina ni el nivell humà i espiritual dels pastors, i això és el que s'ha recollit després).
Estic ben segura que en aquest punt, des de la Humanae Vitae de Pau VI, l'Església ha pres el camí correcte. Que la societat capitalista i hedonista actual no ho reconegui... no és problema de l'Església.
En aquest tema, ni l'Església ni el papa s'han equivocat. Benet XVI no ha demanat perdó per les seves declaracions sobre la cultura del condó, ni ho farà. Aquí sí que és de "bona filla" defensar el papa i posar-se al seu costat. No és com allò de Ratisbona.
Per cert, el que va dir el papa el 17 de març d'aquest any, a l'avió que el duia al Camerun, va ser exactament això que segueix (s'ha publicat en molt pocs llocs tot sencer). Un periodista li pregunta: "Entre els molts mals que afligeixen l'Àfrica, hi ha particularment la difusió de la sida. La postura de l'Església catòlica sobre la manera de lluitar-hi és considerada sovint no realista ni eficaç. Vostè afrontarà aquest tema durant el viatge?"
La resposta del papa va ser: "Jo diria el contrari: penso que la realitat més eficient, més present en el front de la lluita contra la sida és precisament l'Església catòlica, amb els seus moviments, amb les seves diverses realitats. Diria que no es pot superar el problema de la sida només amb eslògans publicitaris. Si no hi ha l'ànima, si no s'ajuda els africans, no es pot solucionar aquest flagell només distribuint profilàctics: al contrari, existeix el risc d'augmentar el problema. La solució es pot trobar només en una doble línia: primera, una humanització de la sexualitat, és a dir, una renovació espiritual i humana que comporti una nova manera de relacionar-se l'un amb l'altra. I segona, una vertadera amistat també i sobretot vers les persones que pateixen, estar disponibles fins i tot amb sacrificis, amb renúncies personals, per fer costat als que pateixen. Aquests són els factors que ajuden i que porten a progressos visibles. Per tant, diria, aquesta doble força nostra de renovar l'home interiorment, de donar-li força espiritual i humana perquè es comporti justament vers el propi cos i vers el proïsme, i aquesta capacitat de patir amb els que pateixen, de quedar-s'hi al costat en els moments de prova. Em sembla que aquesta és la resposta correcta, i que l'Església la dóna i ofereix així una contribució grandíssima i important. Donem les gràcies a tothom que hi col·labora."
Per fer aquesta reflexió, hi ha governs occidentals suposadament democràtics que han declarat una mena de fàtwa contra el papa de Roma. Déu n'hi do, i mai més ben dit.
Més sobre el papa i els preservatius
Més sobre l’Àfrica, el papa i els preservatius
Fins i tot els teòlegs més progres donen suport al papa sobre els preservatius
El papa hauria de dir a Berlusconi: "Silvio, utilitza preservatiu"
-----
dimarts, de febrer 28, 2006
Ben dit, papa
“Déu, creador i pare de tots, demanarà comptes encara més severament a qui vessa en nom seu la sang d’un germà.” Això va dir diumenge el papa Benet XVI. El seu predecessor ja va dir coses semblants i suposo que convindrà que ho vagin dient sovint, perquè se n’assabentin no sols els fidels d’altres religions, sinó també uns quants cristians, començant per alguns bisbes i sacerdots i seglars que pensen que si és per un fi bo, la guerra i la violència són justificables. I n’hi ha d’altres que pensen que si és per un bon fi –“cal fer fora els socialistes de La Moncloa”, diuen– poden mentir, manipular, insultar, enganyar i enfrontar els espanyols contra els catalans. I molts dels que tenen idees equivocades com aquestes giren al voltant d’un partit polític que sovint es refugia en el para-sol dels capellans. Sí, convé molt que el papa de Roma repeteixi sovint aquestes idees, tot i que potser caldran generacions i papes fins que s’aconsegueixi que determinades persones de determinada cultura i determinades tradicions seculars se n’assabentin i actuïn en conseqüència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)