Llei d'educació de Catalunya: cal felicitar l'Opus Dei

Confesso que no m'ho esperava, i també dic que en el fons me n'alegro pel que suposa de respecte a la llibertat, tot i que el model a mi no em convenci. Contra tots els pronòstics, la nova llei d'educació catalana aprovada avui beneeix els concerts amb les escoles que ofereixen l'ensenyament separat per a nois i noies, i fins i tot obre la porta perquè els governs catalans (no l'actual, segurament) estableixin en el futur nous acords amb aquest tipus d'escoles.

Com deia, doncs, sorpresa i admirada com estic, crec que cal felicitar l'Opus perquè ha aconseguit, amb l'ajuda de CiU, una cosa que semblava impossible. Almenys, a mi m'ho semblava, i ho vaig escriure aquí. Jo estava convençuda que amb els arguments jurídics que havia ofert el Tribunal Suprem d'Espanya, el tripartit ho tenia molt fàcil per resoldre aquesta qüestió per la via directa: s'han acabat els concerts per a aquestes escoles.

I no, no ha estat així. Catalunya demostra un respecte a la llibertat i al pluralisme, davant tot l'Estat i totes les altres comunitats autònomes, que a mi mateixa m'ha sorprès, favorablement.

Felicitats, doncs, a l'Opus, felicitats a CiU pel seu esforç (sobretot perquè no deu creure íntimament massa en el model de la separació d'aules), felicitats al tripartit (fins i tot a Iniciativa, l'aportació dels quals també ha estat important en la capacitat integradora d'aquesta llei, encara que finalment s'hagin desmarcat d'alguns dels acords majoritaris dels altres) i felicitats a Catalunya, perquè s'ha demostrat que tenim un tarannà democràtic bastant arrelat.

I el meu menyspreu al Partit Popular de Catalunya, que ha estat incapaç de superar els seus traumes naziespanyolistes i no ha donat suport ni a un sol article de la llei, perquè "no garantiza suficientemente el castellano". Quina colla d'impresentables paranoics. Espero que la gent de l'Opus catalana que encara dóna suport als "populars" s'hagin adonat que a l'hora de la veritat els seus amics del PP no donaran la cara per ells, i que en canvi sí que ho faran, perquè creuen en la llibertat, els anomenats "nacionalistes catalans", i fins i tot els socialistes (els socialistes!) i els d'Esquerra (Carod i companyia!).

Aquesta llei ha estat una bona lliçó per a molta gent.
-----

S'han acabat les escoles diferenciades

S'han acabat a Espanya, si és que volen continuar sent concertades. A partir d'ara, els governs autonòmics podran decidir no atorgar el concert als col·legis que separin nois i noies, i això afecta a casa nostra quasi exclusivament les escoles relacionades amb l'Opus Dei. Ho ha dit el Tribunal Suprem espanyol. Acaben de donar la notícia.

Fins ara, els tribunals havien avalat la constitucionalitat dels concerts amb aquestes escoles, però el govern de Castella - La Manxa ho ha plantejat de manera diferent. Ha preguntat si anava d'acord amb la llei negar-se a concertar aquestes escoles. I el Suprem ha dit que sí, que és legal negar-s'hi. O sigui, segons aquest tribunal és lícit concertar aquestes escoles, però també és lícit no concertar-les: la decisió depèn de l'autoritat responsable d'educació. No es pot invocar el dret per part dels pares, doncs, a ser concertats. Aquest dret no existeix, almenys en aquest punt, perquè xoca amb un altre dret, que és el de les autoritats educatives, que poden orientar la política educativa d'una manera o d'una altra. O sigui, les autoritats poden decidir legítimament en una "comunitat autònoma" que l'educació sigui mixta, i tothom a creure, i poden decidir que l'educació pot ser tan mixta com diferenciada en una altra "comunitat". Com que l'educació depèn de les autonomies, en la majoria del territori anomenat espanyol, cada autonomia decidirà el que vulgui. I la catalana sembla ben clarament decidida a establir l'educació mixta com a condició sine qua non perquè hi hagi concert.

Veurem què dirà el Constitucional, a on suposo que recorreran els de l'Opus, però no crec que els donin la raó. Després suposo que aniran a Estrasburg... i allà sí que és possible que els la donin.

A mi m'entristeix això pel que té de falta de respecte a la llibertat, però m'alegra perquè obligarà l'Opus Dei a replantejar la seva estratègia de les escoles: o bé es queda amb escoles exclusivament privades, o bé es retira de les escoles, com vaig dir, i deixa que els pares que vulguin, solets, les tirin endavant com a escoles mixtes, i per tant sense participació institucional de la prelatura.

Tancar els col·legis de l'Opus Dei

És fort que jo ho digui perquè em considero cooperadora (i coopero amb ells i me'ls estimo), però sí, crec que és el que caldria fer, rebus sic stantibus (estant les coses com estan). Perquè la gent de l'Opus no han d'enarborar cap bandera social de cap cosa opinable, i ara, aquí a Catalunya, l'enarboren. Enarboren la bandera de les escoles separades per sexes, i això en contra del que fa tota la societat i tota l'Església. Són els únics que ho fan a Catalunya. De manera que contravenen l'esperit de l'Opus, tal com l'explicava el seu fundador. L'Opus no ha de defensar de manera corporativa res opinable. Ara ho fan, hi dediquen molts esforços.

Ja sé que l'Opus no pot acceptar que les seves escoles siguin mixtes i que això és una cosa estructural a l'Opus Dei. Però justament per això, si no pot ser que l'Opus dirigeixi escoles normals i corrents, ha de deixar de fer-ho. No té cap sentit que es dediquin a dirigir escoles de tipus gueto.

Em direu: però sense col·legis, què farà l'Opus? El que ha de fer: ser sal i llum enmig del món, en els col·legis, guarderies, escoles i instituts on tothom porta els seus fills. Fent això, a més a més, ajudarien a regenerar molts ambients infantils i juvenils dels quals ara s'han apartat, capficats en els seus col·legis, guarderies i instituts.

Hi podria haver una solució intermitja, que seria que simplement l'Opus com a tal i els seus capellans es retiressin d'aquests col·legis (és a dir, que deixessin de tenir la garantia de l'Opus Dei, ni personal ni corporativa) i que les escoles funcionessin com a escoles concertades normals i corrents, per descomptat mixtes (la majoria dels pares segur que hi estaria d'acord; si hi estan en contra és perquè la gent de l'Opus mateixa els inculca que hi han d'estar en contra), i que fossin dirigides pels equips actuals o pels que diguin els pares que teòricament (Opus Dei mitjançant) ja les dirigeixen.

Però hi torno: no té cap sentit que l'Opus Dei enarbori una bandera com la de l'escola separada, si l'Església deixa llibertat en aquesta matèria. A Catalunya, no sols deixa aquesta llibertat, sinó que tothom, absolutament tothom a l'Església, ha decidit fer el que es feia en el món laic. Escoles mixtes, amb tots els seus inconvenients (per a la gent de l'Opus, que exigeixen separació estricta de les seves activitats, i no em sembla malament) i amb tots els seus avantatges.

Ara, a més a més, la preocupació pel tema de la promiscuïtat sexual que hi pot haver en les escoles mixtes ja no ve gaire d'aquí, perquè la promiscuïtat i els problemes els pots tenir exactament iguals amb escoles on tothom sigui home o on tothom sigui dona. Han canviat les coses, en aquest punt.